dijous, 18 de juny del 2009

The Visitor, un altre clàssic d'UFO


Aquests dies estic sentint The Visitor, el nou disc d'UFO. Un altre clàssic. Des de l'any 2004, quan van reclutar el gran Vinnie Moore com a guitarrista, UFO han facturat tres grans discos de rock clàssic: You Are Here (2004), The Monkey Puzzle (2006) i aquest The Visitor (més el directe Showtime). La banda mostra una lleugera tendència a incorporar cada cop més elements de blues a cada nou disc, fins als punt que aquest The Visitor s'inicia amb una guitarra acústica tocada amb slide. L'encerten de ple. El gran Phil Mogg cada dia s'assembla més a un vell bluesman.

divendres, 12 de juny del 2009

Faith No More: videos de la Brixton Academy



Ja corren alguns videos de Faith No More a la Brixton Academy del passat 10 de juny, pràcticament tots amb un so molt dolent. L'excepció és aquest Stripsearch amb una intro sorpresa. Està dividit en dues parts: --1-- i --2--.

Era el primer show en 11 anys i el comencen amb aquesta versió de Reunited. Quan el punk es vesteix de seda. Només Faith No More poden fer una cosa així.

Crònica del concert i fotos a My Brixton.

diumenge, 7 de juny del 2009

Adéu, Koko Taylor


No m'ho puc creure! Ha mort Koko Taylor. Ja tenia anys però vist el seu darrer disc, Old School, i les seves recents actuacions com aquest Ernestine, Koko Taylor semblava incombustible. Gran coneixedora del blues, crec que forma part de la generació perduda del blues. Tothom esmenta sempre Bessie Smith i Ma Rainey però i la Koko?

Habitual visitant del Festival de Blues de Cerdanyola, va tenir una època de flirteig amb el funk que va donar discos molt recomanables com ara Jump For Joy (1992), de la gira d'aquell disc podeu veure un impressionant Can't Let Go. La seva veu musculada i el seu gran sentit de l'humor la feien irresiteble en directe. Descansi en pau.

dissabte, 6 de juny del 2009

Neil Murray: el baix



Al This Is Rock d'aquest mes, a banda d'un sensacional article sobre Jimmy Page i una bona entrevista amb Jeff Beck, hi ha una raresa que agradarà molt els amants i bons coneixedors del rock clàssic: una entrevista amb Neil Murray, un dels millors baixistes que ha donat el rock, amb un currículum de luxe, aquest home coneix el rock, coneix les discografies, el negoci, i té una memòria prodigiosa.
De Youtube destacaria un Guilty Of Love a Tokyo 1984 amb John Sykes a la guitarra, Un Trouble + Lie Down al conegut programa de la BBC The Old Grey Whistle Test l'any 1978, i M3 (o com haurien de ser Whitesnake actualment) fent un Fool For Your Loving i un extraordinari Criying In The Rain d'M3 cantat per Doogie White.

dimecres, 3 de juny del 2009

Supergrup: Chickenfoot



Els supergrups són sempre un risc però en aquest cas que que l'han encertada: Chickenfoot són Sammy Hagar, Michael Anthony, Chad Smith i Joe Satriani. Sempre he pensat que els guitarristes tipus Satriani, Vai, Vinnie Moore o Tony Macalpine treuen el millor d'ells mateixos quan són dins d'una banda.

Esperem que a Chickenfoot no els passi com a Soul Sirkus, excel·lent banda formada per Neal Schon, Jeff Scott Soto, Marco Mendoza i Deen Castronovo (substituït per Virgil Donati), i que només van fer un disc i una gira.