Aquests dies estic sentint Speaks Volumes (2006) i Mothertongue (2008), els dos discos del compositor nord-americà Nico Muhly. Els discos d'aquest jove graduat a la Juilliard no estan concebuts com a substituts d'una execució orquestral en directe. L'obra és el disc, l'enregistrament (amb la seva execució, producció i mescla), de la mateixa manera que ho és Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band. Música orquestral, tractament electrònic i mescla. Música per a ser escoltada, no només llegida. Espero no espantar ningú si dic que aquest noi ha sentit els Crimson de Larks' Tongues in Aspic.
Música sense missatge. Només música. Això s'agraeix.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada