dimarts, 23 d’agost del 2011

Torna, Anastacia

La vaig descobrir perquè me la va recomanar el meu cosí Eduard fa anys (acabo d'enfonsar la seva reputació). Entre el 2000 i el 2004 va facturar tres discos (Not That Kind, Freak of Nature i Anastacia), que tenen cadascun tres o quatre cançons sensacionals, material més que suficient per a fer un directe demolidor.

L'Anastacia era una cantant mainstream però tenia quelcom que la feia diferent de les nenes mones, a banda d'una veu molt personal i de ser una de les veus blanques més negres. Fins i tot les tres coristes que duia als seus inicis eren tres ties normals. El seu funk-rock ballable entrava molt bé. Els seus singles eren molt comercials però tenien arranjaments frescos i una execució vocal sempre brillant.

Ara tot això ha canviat. Jo pensava que havent superat un càncer de pit i després d'un parèntesi de quatre anys reapareixeria amb un material de primera però no ha estat així. Sé que faig tard però acabo de sentir Heavy Rotation (2008) i malauradament el so és decididament per a tots els públics, les cançons són fàcils, previsibles i fluixes, i ja no hi trobem aquella cosa. No tenia cap necessitat de fer una cosa així. Torna aviat, Anastacia.