dimecres, 28 de setembre del 2011

Dream Theater ho han tornat a fer



Tothom sap que Mike Portnoy no era només el bateria de Dream Theater, sinó que n'era el líder. Les seves aportacions no eren només compositives sinó que afectaven tot el procés creatiu dels discos i l'activitat general del grup. Però Dream Theater tenen músics prou qualificats com per tirar endavant l'elaboració d'un disc nou i crec que han mantingut el nivell de manera notable.

Després del gir sobtat que la sortida de Portnoy va suposar per al grup, jo esperava un disc que seguís el que suggereix el seu títol. Esperava un disc convuls, agressiu, de reafirmació, un cop de puny sobre la taula per a dir "aquí estem i seguim endavant". Però no. Només cal sentir l'inici del disc: una suau i elegant introducció de guitarra neta. A Dramatic Turn of Events és un disc molt melòdic, optimista, que no s'adiu amb el seu dramàtic títol.

La sortida de Portnoy també ha afectat la producció i mescla: aquest és un disc més equilibrat. La bateria està al nivell de la resta d'instruments i el baix guanya una mica de protagonisme respecte a mescles anteriors, cosa que jo personalment agraeixo. Pel que fa al substitut de Portnoy, Mike Mangini, està sobradament capacitat per a la feina (altrament no seria el bateria de Dream Theater). Comparar Portnoy i Mangini no té sentit. Personalment agraeixo a Mancini que no hagi volgut epatar i fer veure que és un pop que intenta fer-se notar en tot moment com Portnoy. Mangini s'ha posat al servei de les composicions, que és el que s'ha de fer. I pel que fa a James Labrie, aquest home millora amb els anys fins al punt que jo actualment no el canviaria com a cantant de Dream Theater (al contrari del que he pensat durant molt anys). Labrie ha adaptat les línies vocals al seu registre, ha après a ser conscient de les seves capacitats i a treure el millor de la seva veu i amagar el pitjor. Enrere han quedat les desafinades i les estridències.

Si hem de dir alguna cosa negativa és que Dream Theater ja no ens sorprenen. Les cançons d'aquest disc podrien estar perfectament, per exemple, a Octavarium. Sembla que Dream Theater han trobat un lloc on se senten còmodes. Els seus quatre darrers discos, sense caure en la repetició, segueixen una línia força definida i estable. Lluny queden els tombs estilístics. A mi, tot i que m'agrada que les bandes evolucionin, ja m'està bé sempre que les cançons mantinguin el nivell creatiu.

dimarts, 27 de setembre del 2011

Pink Floyd: preparem la butxaca


Ho han fet a l'estil Pink Floyd. Una edició remasteritzada de la seva discografia amb edicions Immersion: caixes de luxe (6 discos en algun cas), farcides de material inèdit. Coses que ni els propis membres del grup sabien que existien, com la famosa versió de "Wish You Were Here" amb Stephane Grappelli (que es donava per perduda). Un somni per a qualsevol fan de la banda. Però això val pasta. Enguany en compraré un, si les coses van bé :-)

Si mirem els continguts de, per exemple, l'edició de The Dark Side Of The Moon ens farem una idea de la magnitud de la cosa:

DISC 1 – CD 1:
The Dark Side Of The Moon digitally remastered by James Guthrie 2011

DISC 2 – CD 2:
The Dark Side Of The Moon performed live at Wembley in 1974 (2011 Mix and previously unreleased)

DISC 3 – DVD 1, ALL AUDIO:
- The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in standard resolution audio at 448 kbps
- The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in high resolution audio at 640 kbps
- The Dark Side Of The Moon, LPCM Stereo mix (as disc 1)
- The Dark Side Of The Moon, Alan Parsons Quad Mix (previously released only on vinyl LP/8 track tape in 1973) in standard resolution audio at 448 kbps
- The Dark Side Of The Moon, Alan Parsons Quad Mix (previously released only on vinyl LP/8 track tape in 1973) in high resolution audio at 640 kbps

DISC 4 - DVD 2, ALL AUDIO VISUAL:
- Live In Brighton 1972: Careful With That Axe, Eugene (previously unreleased on DVD) Set The Controls For The Heart Of The Sun (previously unreleased on DVD)
- The Dark Side Of The Moon, 2003 documentary (25 min EPK)
- Concert Screen Films (60 min total): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975

Screen films play in stereo and 5.1 Surround Sound

DISC 5 – BLURAY, AUDIO+AUDIO VISUAL -AUDIO: The Dark Side Of The Moon, James Guthrie 2003 5.1 Surround Mix (previously released only on SACD) in high resolution audio at 96 kHz/24-bit
AUDIO:
- The Dark Side Of The Moon, Original stereo mix (1973) mastered in high resolution audio at 96 kHz/24-bit
AUDIO VISUAL:
- Live In Brighton 1972: Careful With That Axe, Eugene (previously unreleased on DVD/BluRay) Set The Controls For The Heart Of The Sun (previously unreleased on DVD/BluRay)
- The Dark Side Of The Moon, 2003 documentary (EPK)
- Concert Screen Films (5.1 Surround Mix): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975
- Concert Screen Films (High Resolution Stereo Mix): British Tour 1974 French Tour 1974 North American Tour 1975

DISC 6 - CD3:
- The Dark Side Of The Moon 1972 Early Album Mix engineered by Alan Parsons (previously unreleased)
- "The Hard Way" (from ‘Household Objects’ project)
- "Us And Them", Richard Wright Demo (previously unreleased)
- "The Travel Sequence", live from Brighton June 1972 (previously unreleased)
- "The Mortality Sequence", live from Brighton June 1972 (previously unreleased
- "Any Colour You Like", live from Brighton June 1972 (previously unreleased)
- "The Travel Sequence", studio recording 1972 (previously unreleased) - Money, Roger Waters’ demo (previously unreleased)

40 page 27cm x 27cm booklet designed by Storm Thorgerson Exclusive photo book edited by Jill Furmanovsky 27cm x 27cm Exclusive Storm Thorgerson Art Print 5 x Collectors’ Cards featuring art and comments by Storm Thorgerson Replica of The Dark Side Of The Moon Tour Ticket Replica of The Dark Side Of The Moon Backstage Pass Scarf 3 x Black marbles 9 x Coasters (unique to this box) featuring early Storm Thorgerson design sketches 12 page credits booklet.

dilluns, 19 de setembre del 2011

El so de Jerusalem per Kutiman


Sempre és un bon moment per veure una de les creacions de Kutiman. Recordem que aquest home agafa fragments de vídeo que corren per Internet i en fa un muntatge sempre sorprenent. En aquest cas fa un retrat del so de Jerusalem, ajuntant en una mateixa cançó músics que aquest cop segur que mai haurien imaginat que acabarien "tocant plegats".

dimecres, 14 de setembre del 2011

Tres que han arribat

M'acaba d'arribar un paquet amb tres discos. Encara no els he sentit. Hi ha el nou de Dream Theater, A Dramatic Turn Of Events, el primer disc de la banda sense el seu bateria i líder durant vint anys, Mike Portnoy. la incorporació d'un nou membre a grups consolidats sol ser un revulsiu i normalment serveix per esperonar el grup. Em ve al cap el cas dels Beatles: l'any 1969, quan les sessions del que acabaria sent Let It Be estaven abocades al fracàs, enmig de la manca d'idees i amb les relacions personals en estat crític, Harrison va tenir la idea d'incorporar Billy Preston com a músic convidat. L'ambient va canviar immediatament i les sessions van donar interpretacions fresques i carregades d'energia com ara el mític Get Back o Don't let Me Down. També penso en Deep Purple. L'any 1994, la segona reunió amb Ritchie Blackmore havia dut la banda a un estat de tensió que tots coneixien bé. La sortida del guitarrista i l'entrada de Steve Morse va suposar un alleugement i un estímul creatiu per a una banda acostumada a treballar sota tensió. El resultat fou el disc Purpendicular, una col·lecció de cançons variades i espontànies que, si s'arriba a publicar als anys setanta, actualment seria un clàssic aclamat per tothom. Encara no l'he sentit però espero que el cas de Dream Theater vagi en aquesta línia.




El segon disc del paquet és el nou de Laura Marling, A Creature I Don't Know. La vaig conèixer musicalment amb el seu segon disc, I Speak Because I Can. Diríem que fa americana si no fos que és una cantant britànica. Em dóna la sensació que aquest nou disc és més sobri i cru que l'anterior. Ja em va bé.




El tercer disc és Worship Music, el nou d'Anthrax. Un disc de retorn per partida doble. Primer perquè és el primer disc des del sensacional We've Come for You All (2003), i després perquè és el primer disc amb el seu cantant Joey Belladonna des que abandonà el grup l'any 1992. Jo no era partidari d'una reunió amb Belladona. La seva etapa amb John Bush havia estat sensacional i havia culminat amb l'esmentat We've Come for You All i el CD i DVD en directe Music of Mass Destruction. La gravació de Worship Music, a més, ha estat llarga i difícil. La van començar amb John Bush a la veu, la van continuar amb el fugaç Dan Nelson, i finalment ha estat Belladona qui ha acabat posant veu a un disc que estava pràcticament enllestit. Fins a quin punt l'han refet és una incògnita. Charlie Benante segueix sent, més de vint anys després, un dels millors bateries de metal del món mundial. Espero que el disc estigui a l'alçada de les expectatives.

dissabte, 10 de setembre del 2011

Recycler: blues industrial


Sé que no és l'etapa del grup preferida pels seus seguidors però tant se val. ZZ Top, a banda de posar les piles al boogie de John Lee Hooker, van inventar el blues (o hauríem de dir-ne el boogie?) industrial.

Era l'època idònia per a fer-ho: anys 80, bateries electròniques (o programades), guitarres sintetitzades, i producció ad hoc. Tot això va arribar al seu apogeu amb el desè disc del trio texà, Recycler. Música de carretera.

Quan vaig pels camins de terra d'Eivissa, passant per paisatges rurals degradats, amb autoconstrucció i xabolisme, magatzems de bloc i sostre d'uralita, gallines aquí i un cotxe abandonat allà... ha de sonar Recycler, amb joies com Burger Man:
Once you try my burger baby,
you'll grow a new thyroid gland.
I said just eat my burger, baby,
make you smart as Charlie Chan.

dijous, 8 de setembre del 2011

McCartney + 9/11 > The Love We Make

"Directed by iconic documentary filmmaker Albert Maysles (Gimme Shelter, Salesman, Grey Gardens) and award-winning filmmaking partner Bradley Kaplan (Muhammad and Larry, Get Yer Ya-Ya’s Out!, Sand and Sorrow), THE LOVE WE MAKE documents Paul's role in the planning and performance of the monumental benefit concert at Madison Square Garden, “The Concert for New York City,” which took place less than six weeks after the terrorist attacks. Shot in the signature cinéma vérité style that Maysles pioneered and made famous when he filmed the Beatles’ first visit to America in the legendary 1964 documentary What’s Happening! The Beatles in the U.S.A., THE LOVE WE MAKE was filmed in 16mm black & white, Maysles’ camera intimately capturing Paul’s personal mission to help heal the city that welcomed him with open arms so many years ago. Paul was in New York on the day of the attacks, and saw first-hand the destruction and tragic consequences of one of the most horrific days in U.S. history. "